viernes, 26 de febrero de 2010

Lliteratura

La societat medieval estava constituïda per tres estaments:els bellatores,els oratores y el laboratores i la major part de la població no sabia llegir ni escriure.
Després de la batalla de Muret es perden qualsevol possibilitat d'expansió cap al nord del continent europeu, per tant,les conquestes van tindre lloc cap al sud.
L'èxit recollit pels reis de la Corona d'Aragó, es traduí en el naixement d'una consciència nacional.
Sentiren la necessitat de reflectir per escrit els fets més rellevants de la seua història,és la historiografia,els orígens del qual se situen en la crònica erudita o en llatí i en la poesia èpica popular.
-Cròniques erudites:redactades en llatí pels monjos,narraven esdeveniments històrics molt remots.
-Poesia èpica popular:redactada en llengua vulgar i la divulgaven oralment els joglars.La forma més coneguda era la cançó de gesta,per exemple el Cantar de Mio Cid i la Chanson de Roland.
La crònica de Jaume I o Llibre dels feits,la de Bernat Desclot,la de Ramon Muntaner i la de Pere III el Cerimoniòs formen un corpus d'obres historiogràfiques molt interessant i original.
El procés d'eñaboració de les quatre cròniques és prou interessant.Les fonts eren:
-Literatura èpica:Les cançons de gesta,en vers i orals,eren traslladades a la prosa escrita.
-Documentació d'arxius:Els documents de la Cancelleria reial van ser una valuosa informació per als cronistes.
-Experiències personals:Els autors,ja foren reis o cronistes,abocaven els seus records i vivències personals.
El cronista fonia la informació i l'organitzava en parts i capítols:havia creat una crònica.

Principals característiques de les cròniques

- Patriotisme: els seus autors traspuen un gran amor a la terra i a la monarquia, També, els reis justificaven les seues empreses polítiques i guerreres.

- Funció notorial: s'hi fa palés un constant desig de donar testimoni de 'època. Els autors actuaven com a notaris dels esdeveniments.

- Crueltat: descripcions o narracions que es fan en algunes cròniques de les batalles que les revoltes originaven.

- Providencialisme: déu regeix les vicòries dels monarques, per tant les derrotes del enemics són conseqüència del càstig diví.

- Uniformitat lingüística: les cròniques són molt uniformes lingüísticamet degut a la Cancelleria Reial, que va a redactar els documents dels reis i va oferir un model comú de llengua escrita.

CRÒNICA DE JAUME I


La crònica de Jaume I fou redactada al segle XIII.

1. Autoria:

L’autor de aquesta crónica fou Jaume I pero ell només feia el dictat i els altres copiaven. Jaume es qui coordina el escrit. A més, fa servir la primera persona i es el que sap tots el detalls íntims. Aquestes caracteristiques recolzen la teoria de que es Jaume el autor de la obra. També apareixen anagorismes perque el era d’Aragò.


2. Parts i arguments:

La crónica està escrita en capítols. Según el contingut, nosaltres dividin el text en quatre parts:

- Naixement - Boda: és la etapa més ràpida, la més imprecisa, la més llegendària i gloriosa.

- Illes Balears: Jaume, amb el consentiment del Papa i altres nobles, va a les illes per a conquistar-les (amb la excusa de la expansió del cristianisme però en realitat ho feien per diner, per a aconseguir una mijor posició geogràfica...) És la part més bèl·lica.

- Regne de València i Murcia: intenta pactar (respetant cultura, llengua, llei...) a cambi de beneficis econòmics, geogràfiques... També hi ha altres que no son pacífiques.

- Vellosa i mort: explica com nota que va envellint, repartix la seu herència a les seues dos filles i explica de que manera mort i de quina manera va ser soterrat


3. Característiques específiques:

1. Nós majestàtic

2. Religiositat i providencialisme

3. Heroïcitat

4. Realisme

5. Estil oral

6. Bel·licisme

7. Lèxic militar

8. Patetisme