Oriola

Toponímia:

El nom de la ciutat és una derivació i adaptacó del nom visigot Aurariola (pitxer d'or).Encara que es creu va ser fundada pels grecs i hi ha nombrosos jaciments ibers i inclús Amílcar Barca va crear una fortalesa en ella, la denominació més antiga que es coneix és l'atorgada per l'Imperi Romà. Esta denominació va ser mantinguda pels visigots i va ser estesa a la província de què era capital Oriola, denominant-se elgovernador de la mateixa el Menges Civitatis Aurariolam. Segons altres textoshistòrics la ciutat va passar a cridar-se Orcellis.Amb la conquista musulmana s'islamitza el nom, que passa a ser el d'Uryúla. Darrere de la reconquista de la ciutati la seua repoblació per persones de parla catalana la ciutat passa a cridar-se Oriola al catalanitzar-se el nom, tenint la seua traducció al castellà a Oriola. Des de llavors compartix ambdós denominacions, però sent la ciutat declarada fora de l'àrea d'influència del valencià per llei, el nom oficial és el d'Oriola.En la literatura va ser crida pel novel·lista noucentista Gabriel Miró Oleza, nom amb què se sol denominar a la ciutat literàriament.

Paisatge:

També cal destacar nombroses característiqes del seu paisatge (determinat en gran manera pel Riu Segura):

- L'horta d'Oriola: L'Horta d'Oriola conté un sistema de regadías d'origen musulmà, el traçat del qual de vegades s'ha mantingut invariable des dels segles de l'edat mitjana. Tot això ha conduït a ser un ecosistema d'aprofitament màxim tant del terreny com dels recursos hídrics però que a causa de la construcció il·legal en el seu si i al creixement de les poblacions estan contribuint a un important deteriorament.

- Les terres de camp: En contrast amb l'horta, en la seua zona es despleguen extenses zones de secà on predomina l'explotació d'oliveres i ametlers.

- Costa d'Oriola: La costa està àmpliament edificada a causa del gran «boom» turístic i residencial. No obstant això inclús conserva importants enclavaments verges com la cala de la Mosca, Sierra Escalona i diversos barrancs de molt d'interés.

- Sistemes muntanyosos:

• La serra d'Oriola: està enclavada dins del domini Bètic.Tota la serra presenta nombrosos buits, abrics i coves de desenrotllament variable.
• Muntanya de Sant Miquel: Muntanya el pic més alt de la qual regata els 250 metres d'altura, situat en la part davantera-sud de la Serra d'Oriola.
• La Sierra Escalona: àmplia zona pròxima al mar i amb relleus d'escassa altitud, situada entre els termes municipals d'Oriola, Sant Miquel de les Salines i Pilar de la Foradada. La Serra de Crist: xicoteta zona muntanyosa pròxima a la Pedania de Torremendo
• La Serra de Pujálvarez: Xicoteta zona muntanyosa pròxima a la pedania de Torremendo.
• La Serra de Hurchillo: situada entre les poblacions d'Arneva i Hurchillo.
• L'Agut-Corda de l'Emmurallada: Zona geogràfica situada entre les pedanies de L'Emmurallada i Barba-rossa.

- Zones paisatgístiques:

• Palmerar d'Oriola o de Sant Antón: Important massa forestal composta per palmeres datileres autòctones.
• Praderies de Posidonia de Cap Roig: Nodrida zona marítima corresponent a les praderies de Postidònia.

Fotos de Oriola: